DE TOT i DE RES

pensaments, raonaments i altres coses

Ja està

Publicat el 24 de juny de 2009 per rmc

Recordant la seva olor,
el seu perfum,
el seu anhel.
Què en queda? què en queda de tot allò que era?
Semblava un gran castell,
damunt de mars, imponent.
Aquella escalfor,
aquella abraçada
és tot.
Tot, tot el que mai no he escrit,
tot el que mai no he dit,
tot el que està a dins del pit.
Recordant la seva olor,
recordant el seu perfum,
tot el que en queda és fum.
Només en queda infinitud
com el castell dins el mar perdut.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.