Principis i finals
Els dies passen marcats pel record…
Aquesta frase me la va ensenyar fa molt de temps una molt bona amiga meva que per sort encara conservo.
Avui obro aquest bloc amb un caire trist.
Per mi, i segurament per a molta gent són dies de despedides i és que ha arribat final de curs, i final de carrera.
Per mi no és l’últim any, el pla de bolonya fa que em quedi un semestre més, però moltes de les meves companyes ja han acabat. Ja han passat 3 anys.
Recordo perfectament el dia que vaig fer la selectivitat, sense saber què volia ser de gran, tot quedava molt i molt llunyà. Encara no sé ben bé el perquè vaig triar el que vaig triar. I ja han passat els 3 anys…. 3 anys plens de nous coneixements, plens de gent, gent que recordaré sempre, gent que m’ha marcat, gent que m’encantaria conservar tota la vida…. Ara mateix tot són records d’estones de bar, d’estones de nervis abans dels examens, del primer dia de classe, d’hores d’estudi i de tantes i tantes rialles i bons moments compartits.
I els dies passen marcats pel record, un record per no oblidar mai.
Ara toca recordar la frase de la cançó dels lax’n’busto: Començar, és continuar un final.