DE TOT i DE RES

pensaments, raonaments i altres coses

I ara, què?

Publicat el 10 de novembre de 2016 per rmc

Crec que és la pregunta que més ens vam fer ahir, i que ens hem fet al llarg d’aquest any. Passant pel Brexit, la pau a Colòmbia, Rajoy i finalment ahir, Trump.
Pregunta que va seguida de “en quin món vivim?”. Món, tercera persona del singular. Aquesta cosa llunyana, que sembla que no vagi amb nosaltres.
I és que és el que ens ha passat. “No, és impossible que guanyi [el Brexit, Rajoy, Trump…]” i mirem cap una altra banda.
Les coses que no ens agraden, de les quals les idees ens enfaden, ens causen rebuig, no les estem mirant. Mirant en el sentit més íntim de la paraula. Les deixem allà i que vaguin per l’espai exterior, que dirien alguns. I de fet, el que passa es que no fem res, perquè no tenim pebrots de mirar-les, és a dir, afrontar-les.
En Trump ens molesta: “Bah, és un boig, no guanyarà”
En Rajoy ens molesta: “Bah, és un corrupte, amb tot el que ha passat caurà en picat i ningú el recolzarà”
El Brexit ens molesta: “Bah, és impossible que els anglesos vulguin sortir de la Unió Europea”
I ja està.
Potser, i només potser, podríem començar a pensar que en “aquest món boig” que tant al·leguem el que passa és que hi ha persones com tu i com jo que pensen diferent, que pensen de manera que a nosaltres ens molesta, i començar a fer-hi alguna cosa. Alguna cosa més que analitzar i lamentar-nos. Alguna cosa més que mirar-nos tots els tuits i videos mentre riem o fem befa.
Probablement ens toqui començar a rumiar quin paper hi tenim en tot plegat i que aquestes persones com tu i com jo, potser les hem de començar a trobar i discutir-hi, contrargumentar, treballar per a alguna altra cosa. Aquesta altra cosa que representa que volem, aquest “món NO boig”.
I no em vingueu amb el “home, jo no hi puc fer res” perquè segurament és la posició més nefasta de la història, en tot cas, us compro el “no vull fer-hi res”.
Ens cal veure que les persones que tenen aquestes “idees de món boig” són exactament igual que nosaltres, i és més, probablement elles pensen el mateix de nosaltres quan les coses van en l’altre sentit.
Si ha guanyat Trump és perquè hi ha una majoria de gent que l’ha votat. Si va guanyar el Brexit és exactament el mateix motiu (i deixo de banda el tema Rajoy perquè és una mica més empatollat, però ja m’heu entès oi?). Encara que pogueu pensar que són “idiotes” (qualificatiu molt superb, per cert, que per altra banda només serveix per banalitzar i treure’ns de sobre el problema, una vegada més).

I si una persona sola i única, que ha exercit els seus drets, que ha seguit la campanya electoral, que ha debatut amb els seus veins, amb el de l’oficina, amb el del bus…, té el poder de canviar el món i transformar-lo en “un món boig”, quin poder no tens tu (nosaltres) per fer el contrari? O almenys intentar-ho?

 

Potser ens hauríem de preocupar.
Permetem que totes les coses que hauríem d’ haver resolt
no les hem resolt encara.
Poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer.
I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,
de tant secretes, de tant callades, encara s’han de complir,
si és que s’han de complir algun dia.
Que mai hem plantat cara els nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps.
Què volem ser, què volem dir, qui volem ser?
Si ho tenim clar com ho hauríem de fer?
amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?
Si… potser ens hauríem de preocupar…
De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por
però de sobte com qui no vol la cosa,
d’un dia per l’altre me n’oblido.
[…]

https://www.youtube.com/watch?v=_-mpshrOP4U

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari