DE TOT i DE RES

pensaments, raonaments i altres coses

“Indie”isme

Publicat el 21 de setembre de 2010 per rmc
Llegeixo el diari.
Titular: “Per a totes les edats”
Subtítol: “Els editors busquen llibres fora de les modes o bé amb una clara vocació de producte “indie” 
Passo pàgina. 
Titular: Kidman intenta donar empenta a la seva carrera amb un drama “indie
Esolto la ràdio, la majoria de la música del moment, és “indie“.
Indie, que ve d’independent.
Però no havíem quedat que l'”indie” era allò que escoltaven els “gafapastes” de gràcia? aquells grups que ningú coneixia però que representaven que eren “súper-molons” i només aptes per a aquells que hi entenien de l’art en general, i no comercial??
Doncs resulta que ja no. Avui en dia, l’indie és popular, i arriba a ser, fins i tot comercial! Si vols estar a la última i a la moda, tot ha de ser indie! música, cine, llibres,… si no, res!
Llavors… si l’indie ha passat a ser comercial, el pop ara és per aquells que hi entenen taan de música i que no escolten res que soni a la ràdio??
Sembla que les tornes s’han girat… conclusions?? cap ni una! 
Visca la tecnologia 2.0 i que cadascú esculli i escolti el que més li agradi!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Concerts petits i bonics

Publicat el 17 de setembre de 2010 per rmc

Fa molts i molts dies, vam anar amb l’Isabel Gonzalez (la co-presentadora del Seguirem Somiant)a un doble concert al Teatre del Raval. Era un dissabte al vespre, passava el dia següent de l’apunt de la transició (si no el recordeu, o no sabeu de què va, hi és un tros més avall).
Hi tocaven els Samitier i la Brigada. Per variar, anàvem amb retard, no havíem sopat i l’aparcament se’ns resistia…. Un cop encaixat el cotxe, vam comprar-nos un Kebap (per cert, un menjar internacional del qual ja en parlarem un altre dia) i corrents cap al concert. A dins, molt poca gent. Els Samitier (http://www.youtube.com/radioarenys#p/u/14/4x7xuJXhk0E) ja tocaven, però no era com sempre. Un d’ells s’havia posat malalt, però el grup s’havia reformulat i era magnífic! Entre el bateria i el pianista tocaven tot aquest reguitzell de petits instruments, que si saps, i ells en saben, posar allà on toca, són tan magnífics. Tot era petit, entranyable! Seguidament, La Brigada, amb només dos dels seus components, el cantant (conegut pels oients del seguirem somiant com a Piere Charles) i en Magí Mestres, que a més a més del reguitzell d’instumentets, hi afegia la trompeta. Va ser apostoflant que diria el de crackòvia! Meravellós i magnífic. No ens esperàvem de cap manera que aquells concerts, haguessin de ser tan bonics. Eren a petit format a petita escala, però tan ben fets! El que més greu em sap és que a aquella sala, n’érem quatre i a més a més, no hi havia cap Josep Bayo disposat a gravar-ho i editar-ho… però bé, ja ho sabeu, si teniu l’ocasió de sentir-los, no la deixeu perdre! i si a més a més ho fan al teatre del raval, encara menys!!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari