Vinyes verdes
Publicat el 20 de setembre de 2011 per ricardgarcia
[Fotografia d’Albet i Noya]
Aquest matí, les vinyes encara eren verdes. Com si volguessin aturar la vida, semblava que es resistien a deixar entreveure que l’estiu ja s’acaba. Però ha refrescat i de bon matí no fa nosa el jersei. I ara que la tarda s’imposa, el sol travessa els ceps i amb compte, com si tingués por de ferir-los, els omple d’una llum obliqua i dolça.
Encara són verdes les vinyes, però el raïm ja és collit i als cellers el most comença a reposar, en silenci, a l’espera d’una vida nova. Nosaltres, en canvi, fem com si no ens n’adonéssim que el temps se’ns acaba, però l’aire de tardor ens eriça la pell i distrets ens freguem els braços mentre vivim, encara, immersos en la il·lusió d’una primavera sense fi.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
Encara verdes, les vinyes, però és un miratge, ja que el temps passa per dins com també passa dins nostre… Una bonica reflexió sobre el pas del temps i la nostra fragilitat.