Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Vindrà l’agost

Vindrà l’agost i el
sol esclatarà les figues. Ara, però, mentre encara la saba ha d’empènyer amb una
barreja de dolor i alegria la primavera, observes com hi ha llums noves i inexpertes
que rellisquen entre el fullatge dels arbres i s’escampen per l’aire inquiet de
les tardes, on més que no pas fluir hi tremolen les volves del temps. Però vindrà
l’agost i el sol esclatarà els arbres i la terra i els cossos, i llavors potser
el temps fluirà, com el cor de les figues, carnós i dolç.


  1. Tinc ganes que arribi aquella sensació de caliu suspesa en el aire, que fa que les paradoxes deixin des ser-ho: on l’estancament es confon amb el fluir. L’agost vindrà, i marxarà.

  2. El cicle de la vida sempre és obert, només nosaltres, en la nostra actual carnadura, som finits. Però el cicle de la vida sempre és obert, i tornarem.

  3. m’agradat molt aquest poema

    “el sol esclatarà ………”  molt bo!!!!!!!!!!  ….  “les figues”

    també es pot interpretar com una gran metàfora sexual….. encuberta o no.

    tot, de fet, es pot interpretar segons es volgui sentir o no

    un poema molt sensual….

Respon a Teresa Costa-Gramunt Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.