Vindrà l’agost
Publicat el 29 de maig de 2010 per ricardgarcia
Vindrà l’agost i el
sol esclatarà les figues. Ara, però, mentre encara la saba ha d’empènyer amb una
barreja de dolor i alegria la primavera, observes com hi ha llums noves i inexpertes
que rellisquen entre el fullatge dels arbres i s’escampen per l’aire inquiet de
les tardes, on més que no pas fluir hi tremolen les volves del temps. Però vindrà
l’agost i el sol esclatarà els arbres i la terra i els cossos, i llavors potser
el temps fluirà, com el cor de les figues, carnós i dolç.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
Tinc ganes que arribi aquella sensació de caliu suspesa en el aire, que fa que les paradoxes deixin des ser-ho: on l’estancament es confon amb el fluir. L’agost vindrà, i marxarà.
Malgrat les èpoques d’asprors inevitables, la vida sempre torna, una i altra vegada. Vindrà l’agost, és cert.
El cicle de la vida sempre és obert, només nosaltres, en la nostra actual carnadura, som finits. Però el cicle de la vida sempre és obert, i tornarem.
m’agradat molt aquest poema
“el sol esclatarà ………” molt bo!!!!!!!!!! …. “les figues”
també es pot interpretar com una gran metàfora sexual….. encuberta o no.
tot, de fet, es pot interpretar segons es volgui sentir o no
un poema molt sensual….
de la llum ens acompanyen… amb una barreja de dolor i alegria… mentre infanten la vida