Vida gastada, 8
Publicat el 30 de desembre de 2006 per ricardgarcia
per què tanta pressa de viure
quan ja ha mort la tarda?
quan enganxada a la suor freda de l’esquena
s’ha ajagut la soledat,
i et masturbes
removent a la memòria
com un perfum vell
records amb un punt d’agre;
quan el sexe ja és quelcom tan absurd
com el plaer fals i artificiós
que neix de la carn trista
que la mà bressola
com la mort bressola, silent,
el camí que encara s’ha de fer
per què tanta pressa de viure
quan la tarda ja és morta?
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari