Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Vida gastada, 8

per què tanta pressa de viure
quan ja ha mort la tarda?

quan enganxada a la suor freda de l’esquena
s’ha ajagut la soledat,
i et masturbes
removent a la memòria
com un perfum vell
records amb un punt d’agre;
quan el sexe ja és quelcom tan absurd
com el plaer fals i artificiós
que neix de la carn trista
que la mà bressola
com la mort bressola, silent,
el camí que encara s’ha de fer

per què tanta pressa de viure
quan la tarda ja és morta?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.