Vida gastada, 4
Publicat el 1 de desembre de 2006 per ricardgarcia
En l’abandó dels capvespres, atordit,
t’enfonses a les obagues del televisor
i et rebolques a la sorra blanca de la platja dels somnis
entre les arcades d’un altre naufragi
on tot ho confons amb les veus i els dies
que s’enfilen pels balcons, amb els cossos que
com un vi massa barat fan aspre el record.
Només esperes que aquella noia de cames de seda,
sempre a la mateixa hora a la pantalla,
et vingui a socórrer…
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari