Vida gastada, 11
Publicat el 19 de gener de 2007 per ricardgarcia
Sota la manta, tapat i a les fosques,
no pots apagar aquests llampecs
que travessen el territori del pensament.
Veloces ràfegues feridores
trenquen la frontera de les parpelles
perquè puguis veure
com es dipositen a la paret
les capes de pols que fixen la història,
com els grumolls de la pintura continuen
allà on la mà maldestra ensopegava,
com al lloc més impensat
les esquerdes escrostonen el futur,
com la finestra fa més cruel, si és possible,
la mirada.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
Estic tan enamorada de la teva poesia que aquestos versos melancohòlics em sonen a música celestial
Teva, afectuosíssima,
Laia