Un home distint
Publicat el 13 d'agost de 2009 per ricardgarcia
Sí, sí que hi sóc, encara no he fugit. El que passa és que hi ha feines
que no volen soroll i per això fa dies que no em sentiu piular. He
passat un grapat d’hores de l’estiu garbellant paraules damunt
l’escriptori, mirant d’enfilar-les una rere l’altra a puntades de
llapis i cops de teclat. I encara que no acabo de saber què en sortirà
d’aquest teixir i desteixir una mica obsessiu que m’ha atrapat, quan
passi el temps ja es veurà si se’n pot treure algun profit. Mentrestant, quan se m’encalla algun nus, alço el cap i me’n recordo d’Ell…
que no volen soroll i per això fa dies que no em sentiu piular. He
passat un grapat d’hores de l’estiu garbellant paraules damunt
l’escriptori, mirant d’enfilar-les una rere l’altra a puntades de
llapis i cops de teclat. I encara que no acabo de saber què en sortirà
d’aquest teixir i desteixir una mica obsessiu que m’ha atrapat, quan
passi el temps ja es veurà si se’n pot treure algun profit. Mentrestant, quan se m’encalla algun nus, alço el cap i me’n recordo d’Ell…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
que ell és un home distint. Potser escriure s’assembla a conrear la terra, i esporgar i birbar… Bona nit