Cupressus sempervirens

Com les sangs que amb l’empenta del cor ens recorren,
farà camí la vida sense preguntar-nos on volem anar,
un any més. El temps passa i ens estem fent grans.
Hem après, però, que no hi ha un abans ni un després,
que tot és u i mai no marxarem del tot, que viure és
com cavalcar a pèl, arrapats només a les crineres del temps.
I hem après, també, ara que ja no som unes criatures,
a besar-nos, sense por de tastar la felicitat, el moll dels desigs.