Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Tot va bé si acaba bé

Ara fa dos anys, el
setembre del 2005, anunciava aquí que un jurat format per Enric Badia, Mn.
Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga havia
concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent al meu
poemari Els contorns del xiprer.

Un any després
explicava enfadat que el premi, consistent en l’edició del llibre, no s’havia
fet efectiu. I llavors vaig començar, durant cada divendres de tot un any, a
publicar Els poemes de Els contorns… a través del Cupressus sempervirens.

Ara, el setembre de
2007 i després de força peripècies que vull oblidar, els poemes de Els contorns del xiprer s’han editat finalment…


  1. He trigat uns dies a rellegir el teu poemari, dic rellegir perque ja ho havia fet imprès en paper i a "els poemes de Els contorns…", per intentar evitar que l’emoció de veure’l per fi en forma de llibre m’impedís, de fet, llegir-lo. És absurd dir que he aconseguit prendre distància i llegir-lo com si no hagués viscut de prop la seva creació. Però el cert és que ha sigut la primera  vegada que l’he sentit com a llibre, i que això és el que és i es mereix ser. Que no era, només, la proximitat el que em feia pensar que la teva poesia tenia qualitat si no que així és. Com diria la iaia Leonor "sense passió". Gràcies Ricard.

  2. M’he alegrat moltíssim de llegir aquesta notícia. Després de tot, sembla que les peripècies d’aquesta odissea involuntària han amarat a bon port. Jo per la meva part et diré que ja l’he anotat a la meva llista de compres.

  3. Avui he encetat dos llibres, i curiosament a tots dos hi havia un fragment d’un poema de K.Kavafis. (Ítaca).  Una coincidència.

    El que realment interessa és que malgrat no entendre les paraules, els contorns del xiprer m’han fet sentir.  M’he sentit trist, com aquell sentiment pel que detesto els Nadals.  He sentit que quelcom se m’escapa, que alguna cosa haurè fet, però tantes altres hem quedaran sense realitzar.

    No pensava que la poesia del teu llibre pogués tenir aquest poder.  Ja et dic, no he entés una paraula.  Només hi ha hagut un sentiment.  Potser això és la poesia.

    Moltes felicitats i moltes gràcies.

    Salutacions

    Jordi B.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.