Tot t’és estrany…
Publicat el 14 de gener de 2007 per ricardgarcia
Tot t’és estrany, com aquest fals hivern que estem vivint, d’ençà que ha
començat l’any. Aspre com el llom de la pedra, l’aire sec ha tornat a
colpejar la fragilitat d’aquest castell de cartes que t’entestes a preservar. I és que, tot i que era una mort anunciada, et
va sorprendre com hi havia sentiments que t’havies esforçat a oblidar i
que ara, imparables com…
començat l’any. Aspre com el llom de la pedra, l’aire sec ha tornat a
colpejar la fragilitat d’aquest castell de cartes que t’entestes a preservar. I és que, tot i que era una mort anunciada, et
va sorprendre com hi havia sentiments que t’havies esforçat a oblidar i
que ara, imparables com…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
S’els han engolit la seua perseverant colònia jueva o els seus perseverants esclaus jueus?
Un poble no organitzat és un poble mort, abans de naixer.
Sols té importància allò
que no has fet encara.
El que ja has fet és fugitiu,
independent de tu.
Fragment d’un poema de Montserrat Abelló
L’ordit del