Cupressus sempervirens

Una vegada i una altra se’l mira, el calendari, però ho fa amb una expressió estranya. Com si ja no el sabés interpretar, els números i les paraules se li escapen i en el full només hi sap veure capricioses combinacions de xifres i lletres que no li diuen on és. Viu desorientat des que el temps no té dies ni té nits, no té setmanes, no té mesos… Ara el temps és, com la llinya que es tensa a l’extrem de la canya, només aquest fil que tiba l’ham que duu clavat a la boca de l’estómac, sense treva.