Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Res no és, tot passa…


Res no és… Ni ells ni tu. Tampoc les fiblades ja somortes del dolor o els llampecs de la felicitat com un rastre difícil de llegir en els murs de la memòria. I ara, lluny de les hores eternament enjogassades de la infància i les febres adolescents, després de l’empenta vigorosa dels vint anys i d’una absurda necessitat de transcendència als trenta i als quaranta, ara que t’acostes a una edat sense retorn t’adones que entre tot el que has après, l’únic que de debò et calia saber és que res no és, tot passa… 


  1. Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d’unes ovelles passatgeres; la pols en una teranyina…) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa el seu rastre, les seues petges, les recialles. Per a mi la poesia pot ser una cosa pareguda. Aquells residus, aquells vestigis del pas, enganxats en algun lloc, a pesar del caràcter efímer de tot. M’han resultat molt suggeridors, tant la imatge com el text. Gràcies!
  2. I com poden ser d’útils les punxes del card per ajudar a filar la llana de les ovelles. O per a defensar-te d’aquells que no et volen el bé.

Respon a Jordi B. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.