Cupressus sempervirens

RES MÉS

Com la canya a prop del riu,
sentir la humitat a l’arrel,
el sol a la flor i a la tija
la tebior de l’aire. Res més.

Seguir el vol dels ocells
rasant sobre el llençol d’aigua
argentada els capvespres.

Dibuixar l’acrobàcia dels girs
i les traces subtils del bes
impreses a la làmina vespral
que se’ns enduu els dies.

Arrencar-se dels colzes
les paraules encrostades,
i no haver de dir. Res més.