Quan la blanca lluna…
Publicat el 27 de juliol de 2010 per ricardgarcia
L’Anna, amb qui m’uneixen subtils i indescriptibles fils, m’enviava a cavall de la mitjanit uns versos meravellosos del poeta Omar Khayyam. Els transcric per compartir-los i perquè serveixin per celebrar el seu sant i la lluna plena:
Quan la blanca lluna esquinça la túnica de la nit,
beu vi, ja que no trobaràs millor hora que aquesta.
Alegra’t i no pensis en res més, car la lluna
continuarà brillant sobre la teva tomba.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
meravellosos fils que uneixen persones
una abraçada