Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Quan la blanca lluna…

L’Anna, amb qui m’uneixen subtils i indescriptibles fils, m’enviava a cavall de la mitjanit uns versos meravellosos del poeta Omar Khayyam. Els transcric per compartir-los i perquè serveixin per celebrar el seu sant i la lluna plena:

Quan la blanca lluna esquinça la túnica de la nit,
beu vi, ja que no trobaràs millor hora que aquesta.
Alegra’t i no pensis en res més, car la lluna
continuarà brillant sobre la teva tomba.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.