Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

‘Poètiques robades’ de Ricard Garcia

Poder-ho dir tot.
Pensaments

i sentiments i sensacions.
I accions.
I mastegar-los.
I de
veritat
omplir-los
i d’aquest Petit Déu Vanitós
agafar les
regnes
i saber el secret de les seves misèries
i del seu miracle
saber, també, el secret
i profanar tots els retombs del cervell
i
profanar tots els plecs del cos
i sentir el pensament
com un magma
de teixits que es fonen
i viure’ls
i sentir-los
i adquirir-ne
una consciència física
i ser capaç
de tocar
de tocar el poema
i
de furgar
de furgar amb els dits
sota la seva pell
i de palpar
de
palpar les seves carns…
perquè Déu
és la carn

i a una velocitat vertiginosa,
llançar-te les
paraules
i incrustar-me en tu
que m’escoltes.
I traspassar-ho
tot
i traspassar-te
com la tremolor de l’aire
que la sageta
obre
i sentir amb tu
que queda
la vibració
,
i que la raó ja no compta
només la ferida
on
copula
la paraula
amb el cos:
és el poema,
és poesia,
sang
que flueix
càlidament i espessa.
És besar-te,
mossegar la
besada.

[Ricard Garcia: Els contorns del xiprer, Aj. de Sallent, 2007]


Respon a novesflors Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.