Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

La vida dorment

Publicat el 1 d'octubre de 2006 per ricardgarcia

Llegit a Sorres blanques:

"De fet, aquell hivern vaig veure per primera vegada els turons, el rierol i la foscor profunda del bosc que es tancava al fons com uns éssers vius que se’ns imposaven. I era astorador adonar-se de la mirada ingènua que fins aleshores havia determinat la meva relació amb la natura. No veia més que pedres, troncs, fulles, aigua impetuosa que corria entre els arbres… De sobte, en la vida dorment descobria…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Els contorns del xiprer

Publicat el 24 de setembre de 2006 per ricardgarcia
Per diferents canals algunes persones us heu interessat per l’anunci que vaig fer ara fa un any. El cas és que llavors vaig fer públic aquí que m’havia estat concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent, consistent en l’edició del llibre guanyador el setembre de l’any següent, és a dir, aquest setembre.Però, ara com ara, no n’hi ha de llibre, i…

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari

Carta a Federico

Publicat el 18 d'agost de 2006 per ricardgarcia
Esborrar les il·lusions d’aquella modernitat i cultura noves que començaven a escampar-se per l’Espanya republicana és el que pretenien els feixistes que, avui fa 70 anys, van assassinar Federico García Lorca. Però colgar el seu cos d’amagat als afores d’Alfacar no va servir per emmudir les seves paraules, encara ara es pot sentir la seva veu amb una claredat que emociona. Només la desmemòria…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Cupressus sempervirens

Publicat el 9 de juliol de 2006 per ricardgarcia

A finals de l’any passat, de manera imprevista Els contorns del xiprer es va dissoldre i qui l’escrivia el va deixar en estat d’hivernació a l’espera de millors temps. Uns mesos més tard i en un altre indret, però de les mateixes mans, va aparèixer un altre blog que, tot i tenir una altra cara, li és germà.

Però al capdavall, el vell Els contorns… i el nou Castells de cartes han nascut d’una mateixa font i es nodreixen d’unes mateixes experiències. Per això s’agrupen des d’avui sota l’ombra verda d’aquest Cupressus sempervirens, arrelat ben a prop del portal de casa com si es tractés d’un far.

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari