Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

M’empasso oceans…

El mastego aquest aire que et frega els llavis,
amb les puntes dels dits me’l duc a la boca
per empassar-me tota la vida que exhales
en cada alenada. I mastego, també, la llum
amb què mires, la cullo primer i l’escampo
després, vivíssima, en les crestes de l’aigua.

Amb voluptat la mastego, la vida que em dónes,
i amb tu mastego cada mil·límetre de l’ànima,
cada nafra dels anys, cada avenc de la carn
i els plecs que dibuixa la pell, alhora teva i meva,
en un mar fet dels cossos nostres onejant,
la mastego, tanta vida, i m’empasso oceans…
 


Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.