Cupressus sempervirens

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Poesia en temps de crisi és el títol que el Martí Ribas va posar a la presentació que, ahir al
vespre a la Biblioteca Municipal
de Sant Sadurní d’Anoia, va fer de De secreta vida, el meu segon
llibre de poesia. És un títol que a tots dos ens serveix i molt, perquè entre
els acords que compartim -els desacords ens els estalviem tant com podem perquè
ens fan més nosa que no pas servei- hi ha la certesa que la poesia ens salva
molt sovint de les misèries, de les nostres i de les que no ho són. Durant els
anys que fa que ens coneixem hem après, doncs, a receptar-nos poesia, ara pels
moments de crisi, ara pels moments de felicitat.

I dit això, entendreu que la seva hagi estat
una presentació molt personal, plena de les complicitats que durant més de vint
anys s’han instal·lant entre ell i jo, entre aquestes vides nostres que
s’acompanyen i es nodreixen l’una a l’altra d’una forma que a mi -no sé si ell
hi estarà d’acord- em sembla exquisida.

Quan jo encara
tenia recança de dir-me poeta i ensenyar el que escrivia m’era difícil, ell era
allà com un autèntic espàrring, encoratjant-me a seguir escrivint i
convencent-me del valor de la meva poesia. Probablement el Martí ha estat qui
més esborranys meus ha llegit i corregit, d’aquí doncs que a mi em fes il·lusió
que ell ens parlés d’aquesta poesia de la qual també n’és una mica responsable.
I això és el que va dir…