Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

L’Última Troballa

Quan alguna ment
il·luminada –deixeu-m’ho dir així- va tenir la mala pensada de treure Fum d’estampa de
la programació de Catalunya Ràdio, vam ser molts i molts lectors que vam quedar
una mica orfes. En aquell programa, el Jordi Llavina no només recomanava amb rigor
aquells llibres que li semblaven recomanables, sinó que dedicava una bona part
de l’emissió a entrevistar l’escriptor o escriptora que hagués convidat.

A mi, era aquesta
la part del programa que més m’agradava. Suposo que això era així perquè en
lloc d’embolicar-se amb teoritzacions crítiques, el que feia el presentador era
donar peu al convidat perquè aquest es lluís explicant les interioritats de la
seva feina. Si a això hi afegim la traça del Jordi Llavina per convertir
l’entrevista en una conversa distesa, el resultat era poder recollir informació
de primera mà sobre les claus de l’obra que es presentava.

Però com totes les
coses bones, Fum d’estampa es va acabar. Ara, però, podem tornar a gaudir de la
faceta del Jordi Llavina com a periodista literari, ja que des de fa un parell
de setmanes s’emet L’Última Troballa, un nou programa dirigit per ell i
realitzat pel Carles Gala.

Aquest programa,
que es pot veure a Penedès TV i també a través d’internet, té una durada
aproximada de 20 minuts, la major part dels quals es dediquen a entrevistar l’autor
convidat tot passejant per diversos indrets, de manera que el programa es fa a
peu de carrer, que és on neix molt sovint la literatura. També s’hi inclouen
recomanacions de llibres i, això és novetat, la recomanació d’un bloc de caràcter
literari. En el primer programa, que es va dedicar al Jordi Puntí, es va
recomanar el bloc Totxanes, totxos i maons del Joan Josep Isern; i en el segon, que s’entrevistava
la Neus Canyelles,
es va recomanar aquest Cupressus sempervirens que ara llegiu. Tot plegat, fins i tot les
preguntes a la gent del carrer sobre les seves preferències literàries, fa que
L’Última Troballa tingui un format força àgil i gens ensopit. Té bona pinta i
esperem que tingui, també, llarga vida.

Amb la intenció d’arribar a tot arreu, tot i que s’emeti des d’una televisió comarcal, el programa també
té presència a internet no només a través de la pàgina web de Penedès TV, sinó que
també és present a facebook i compta amb un bloc propi. Perquè aneu fent boca
de cara a la propera emissió, us deixo el vídeo de dalt. A partir del minut
13:05 –aquesta és la falca d’autobombo- hi podeu veure i escoltar la referència
al Cupressus… Que vagi de gust!

Publicat dins de Lectures | Deixa un comentari

  1. L’autobombo és necessari i imprescindible en aquests temps que corren. I en tot cas, és important que les televisions d’àmbit comarcal s’obrin al món i facin apostes de qualitat com aquesta.

  2. Em sembla una meravella (i és el meu tercer intent d’escriure aquest comentari, no sé quins problemes hi ha) que en una televisió comarcal facen programes d’aquest tipus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.