L’última tarda
Publicat el 16 de març de 2011 per ricardgarcia
Es fa fosc i
aquesta hora estranya del capvespre que t’evoca el brunzir d’un fluorescent
solitari, t’enteranyina l’ànima. El dia es buida i aquesta tarda que veus
passar té l’aparença de ser l’última. Abans
no s’acabi, però, la regires tota una vegada més i trobes, encara, unes mans a
les mans i la traça viva de les mirades, la força d’uns braços i la mossegada
d’una boca als llavis. Es fa fosc. Tot es precipita finalment en la nit, i potser
aquesta tarda que miraves sigui l’última, però és dins teu.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari