Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

‘L’últim nord’ de Vicenç Llorca

Divendres, l’endemà de Sant Jordi, vaig conèixer en Vicenç Llorca. La Teresa Costa-Gramunt ens havia convidat a llegir poemes nostres al Museu del Ferrocarril
de Vilanova i la Geltrú i allà ens trobàrem. Tot i que era la primera
vegada que ens vèiem i que mai abans havíem parlat l’un amb l’altre, de
seguida vam descobrir punts de contacte, des de la curiosa relació que
mantenim amb els trens i amb els sons amb què assenyalen el flux de la
vida -tots dos vivim a tocar de les vies-, fins a la fascinació
que ens causen alguns paisatges…


  1. Benvolgut:
    Em fa contenta l’encert d’haver posat de costat dos poetes que han descobert que tenen moltes coses en comú. Entre d’altres, aquest cicle té aquest propòsit: que els poetes es coneguin i convisquin.

Respon a Teresa Costa-Gramunt Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.