Llicorella que s’omple de llum
Publicat el 26 de febrer de 2011 per ricardgarcia
Del coll i llavis s’esllavissen els besos
i se t’amunteguen als peus, desendreçats
com un pedregar a la falda de la muntanya.
L’hora lamina la tarda i els desigs,
i la vida, ara trencadissa com la pedra,
és llicorella que s’omple de llum.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
Bellíssim. La llicorella és un motiu recurrent en la teva poesia. És un símbol d’una rara intensitat, i no sé de ningú més que se n’hagi servit. Ets l’home de la llicorella.
Vida; aparent duresa de la roca