Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Lleument gebrada de sang


S’ha llevat amb els ulls esbatanats i vermells com les dues meitats d’una taronja sanguina. Ha estat llarga la nit, massa. Falten pocs minuts perquè comenci a clarejar i la llum el rescabali de l’insomni, però encara no es pot deslliurar de l’ànsia que ha passat. Submergir-se en la foscor ha tornat a ser com quan vorejava el precipici, com tornar a tastar aquell verí que l’abocava als pous de l’ànima i sentir una altra vegada l’estranya força que l’empenyia a no ser ell, a ser en el mateix cos algú altre. I per això, perquè no li quedi dintre cap esqueix de l’altre, s’afanya a apujar les persianes mentre les restes de la nit se li dilueixen en la mirada, encara lleument gebrada de sang.


Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.