La vinya plora
Publicat el 30 d'octubre de 2009 per ricardgarcia
Quan s’ha viscut la infància a pagès
i en tens el record una mica rovellat, trobar-te de cop i volta amb tot
un seguit d’objectes i fets mítics d’aquell tram de la teva vida et
provoca emocions que emergeixen de racons ben fondos de la memòria.
Encara que a vegades ens sembli que el passat és passat i res més,
mentre diumenge recorria les sales del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí,
em refermava en la idea que estem fets de memòria i que depreciar el
record del món on ens hem criat ens aboca a una certa misèria moral.
Potser és per això que la renovació del Museu que ha fet la Fundació Carulla
em sembla no només interessant, sinó molt important. Massa sovint
oblidem el veritable valor de les coses empesos per una necessitat de
consumir cada vegada més i més de pressa…
i en tens el record una mica rovellat, trobar-te de cop i volta amb tot
un seguit d’objectes i fets mítics d’aquell tram de la teva vida et
provoca emocions que emergeixen de racons ben fondos de la memòria.
Encara que a vegades ens sembli que el passat és passat i res més,
mentre diumenge recorria les sales del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí,
em refermava en la idea que estem fets de memòria i que depreciar el
record del món on ens hem criat ens aboca a una certa misèria moral.
Potser és per això que la renovació del Museu que ha fet la Fundació Carulla
em sembla no només interessant, sinó molt important. Massa sovint
oblidem el veritable valor de les coses empesos per una necessitat de
consumir cada vegada més i més de pressa…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari