La veu recuperada, 7
Publicat el 11 de maig de 2007 per ricardgarcia
mai com qui dóna un cos
i davallar des de la nuesa
al pou de silencis que m’alimenta la veu,
paraules que llanço de mi a tu
i en elles estimar-te
perquè en elles et tinc
i em dono i t’anomeno i callo…
ja ho saps, sóc silencis
que engendren tot el que dic,
paraules, amor
i mai com qui dóna un cos
donar-te-les
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
I mai com qui pren un cos, collir-les, fruits que se’ns lliuren de l’arbre de la vida