La veu recuperada, 6
Publicat el 4 de maig de 2007 per ricardgarcia
"Nos duele envejecer, pero resulta
más difícil aún
comprender que se ama solamente
aquello que envejece."
(Luis García Montero)
Que no hi ha veritats em sembla haver après,
que el que sentim no té preu,
que les equivocacions són la vida,
que el més inflamable dels combustibles
és el diner. Que com diu el poeta
estimo només el que amb mi es fa vell.
Que al teu ventre vull donar la llavor
i sentir com s’omplen de pluja els solcs de la terra
abans d’enfilar, a l’ombra dels xiprers,
el més antic dels camins…
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
Allò que perdura i resisteix
Amb la consciència de l’efímer busquem sempre la nostra eternitat, alguns d’una forma desesperada en aquest món, altres en la pausada creència de móns diferents.