La terra oberta i molla
Publicat el 20 de setembre de 2009 per ricardgarcia
Tot i ser maldestres, les pluges d’aquest final d’estiu han omplert
l’aire d’una olor que tenia mig oblidada: l’olor que fa la terra
l’endemà de la pluja. Quan surto de casa de bon matí i tot ho omple, em
reconcilia amb les ganes de viure, llavors respiro fondo i els perfums
barrejats d’aigua, terra i fonoll em duen a una infància de carrers
sense paviment, de vinyes acabades de collir i de camps llaurats i
prestos a rebre les pluges de tardor…
l’aire d’una olor que tenia mig oblidada: l’olor que fa la terra
l’endemà de la pluja. Quan surto de casa de bon matí i tot ho omple, em
reconcilia amb les ganes de viure, llavors respiro fondo i els perfums
barrejats d’aigua, terra i fonoll em duen a una infància de carrers
sense paviment, de vinyes acabades de collir i de camps llaurats i
prestos a rebre les pluges de tardor…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
L’he sentida. Ha estat ben anunciada per pluges la tardor i s’ha feta sentir i l’olor de la terra és un dels seus aromes.