Cupressus sempervirens

Té Morbo, la
Roser. Sí, la Roser Amills Bibiloni ha publicat un nou
llibre de poesia que ha titulat Morbo
i ens en parla, com també parla de sexe, de plaer, de salut, de llibertat o de
gaudi amb uns versos tant descarats que no hi estem acostumats. Entrar-hi, vers
a vers, ha estat interessant, sobretot perquè m’ha descobert com des d’una veu
jove i femenina s’encara el discurs de la sexualitat, molt lluny ja de les
falses moralines que els de la meva
generació encara rebíem a l’escola i a doctrina. Llegint el llibre de la Roser Amills he comprovat que
alguna cosa devia passar en la dècada i escaig que ens separa, ja que ella –i jo
diria que per extensió la gent de la seva edat- no s’avergonyeixen del gaudi del
sexe ni, en el seu cas, d’expressar-ho públicament.

Aquest fet té, en
el cas del llibre de la Roser Amills,
un valor afegit, perquè si bé es tolera que els homes fem una certa publicitat
de la nostra sexualitat, en el cas de les dones encara no és gaire ben vist que
en parlin, i si ho fan encara hi ha qui les titlla de putes. La Roser Amills trenca també
aquest prejudici en el seu llibre quan s’estalvia subterfugis i utilitza les
paraules en cru perquè ningú no s’equivoqui i ens quedi clar de què és que
parla. Això fa que els versos de Morbo siguin plens d’olors, de tacte i gustos
i que es tracti, per tant, d’una poesia del tot carnal amb la qual l’autora s’afirma
i declara la seva existència a través del cos, potser perquè tot el que ens
passa només ho podem viure perquè és al cos que passa. Diu a Dona: “…que és un fet que sóc dona pell / que s’escorre
peu troballa al final de la cama / forat que compleix rigorosament / les fases
innecessàries: angoixa, / ganes d’ofegar-me en xocolata, / buidar-me de llàgrimes
i sang. / Que tinc glàndules mamàries, / un clítoris, una vagina i dos ovaris /
que avalen les ganes de parir / que es suposa que ho mouen tot / entre
nosaltres. Un tot complet./…”

D’alguna manera,
això és el que el llibre de la Roser Amills
reivindica, que la dona pugui ser un tot complet i no hagi de prescindir ni dels
plaers del cos ni del goig de reconèixer com a propis aquests plaers. I ho
fa  amb la mateixa llibertat i alegria
que ens aporta el desig acomplert de tocar i besar i ser en la pell de l’altre. Morbo és un llibre que cal llegir sense
prejudicis, ni sexuals ni literaris. Només així podrem veure quina és la visió del
món que ens ofereix la Roser Amills
després d’haver-se espolsat de sobre una pila de convencions, religioses i socials,
que no tenen altra finalitat que subjugar les dones.

Llegiu-lo i a veure
que us sembla. De moment, però, us en deixo una mostra:

La teva pell

La teva pell, amb sa fragància de terra
acabada de ploure transpira
com un gos abandonat
que juga entre la boira
i es brinda a paradisos contraris
i amb moltes ganes de tacte
solca el desig de tocar i besar
que tinc jo també com tu entre les cames
i desfà la flassada del meu cau
per abrigar-se ben abrigada.