Cupressus sempervirens

[Michelangelo Buonarroti: Sibil·la Dèlfica, 1509]

És Nadal i la pluja que cau amb parsimònia sobre els camps, convida al recolliment. Mentre una verge diu l’oracle,
amb la mà oberta miro de copsar l’enginy i les veus dels picapedrers,
la suor i l’empenta dels seus braços. Els murs són plens de marques que han travessat el temps com les paraules de la Sibil·la que enlaira el seu cant sota les voltes de pedra. L’escolto mentre sento com em llampeguegen a l’espinada tot de records que no em pertanyen. I la nit es glaça.