Intel·ligibilitat i bellesa
Publicat el 24 de març de 2007 per ricardgarcia
És decebedor que ja ben entrat el segle XXI, i també entre la gent del
meu gremi, hi corrin encara més o menys soterrats vells prejudicis.
Sovint hi penso quan sento algú a dir allò de "No, és que jo sóc de… lletres". O poseu-hi "… de ciències",
que pel que fa al cas és el mateix. No puc entendre que ens posem
barreres de manera tan condescendent i ens parem la trampa de creure
que el món està compost de parcel·les estanques…
meu gremi, hi corrin encara més o menys soterrats vells prejudicis.
Sovint hi penso quan sento algú a dir allò de "No, és que jo sóc de… lletres". O poseu-hi "… de ciències",
que pel que fa al cas és el mateix. No puc entendre que ens posem
barreres de manera tan condescendent i ens parem la trampa de creure
que el món està compost de parcel·les estanques…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
Cercar i potser trobar pels camins de la ciència o la poesia la bellesa del món. També és l’emoció de la compenetració dels éssers entre ells i dels éssers i les coses.
No he entès mai aquest deler que hi ha per determinar i etiquetar, i que a més s’usi a mena d’excusa d’ignorància. No puc concebre una persona-compartiment . La pèrdua d’un humanisme no ajuda a veure més clarament les formes i lleis de la natura, i amb ella la ciència.