Il·lusions i veritat
Publicat el 31 de juliol de 2010 per ricardgarcia
Arran de la frase “También la verdad se inventa” d’Antonio Machado, llegida a Nebuloses, un dels blocs que segueixo amb atenció des de ja fa temps, em venia al cap aquesta reflexió:
És cert que cadascú de nosaltres és un assaig
de veritat, però també ho és que l’única veritat que ens és comuna a tots només la
sabrem al final. Per això ens és tan bo, encara que no siguin veritats
absolutes, construir il·lusions i mirar de viure en elles. Perquè si tenim la sort que la il·lusió
ens alimenti la vida més que no pas una realitat feixuga, ningú no ens ha de convèncer que no
sigui més veritat la que ens envola que no pas la que ens llasta.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
Menys els catalans que cada vegada semblava més que estiguen inventats i creats a imatge i versemblança de Madrid i els seus interessos particulars.
I el pitjor de tot, és que sobre anar modelant els catalans a la seva imatge i versemblança des de Madrid i sota els seus interessos esclussius, els agradava continuar tenin-los com els dolents expiatoris de tots els seus mals per arredonir el seu invent.
Ricard, ¿què ho fa que tu i jo ens sorprenem escrivint coses molt semblants i gairebé alhora? Avui he pres unes notes que consonen amb el que acabes d’escriure, però ara no m’avançaré: ja les veuràs publicades d’aquí un parell de dies si treus el nas per Ucronies.