Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

…i res no em lliga

            Amb el gest destre,
            mortalles d’olor quieta
            fila l’aranya.

            La llum s’ajorna
            entre restes de pluja,
            la boira baixa.

            La grava és molla,
            el silenci s’estripa
            a cada passa.

            Sobre les lloses,
            en el relleu dels noms
            el fred s’ajaça.

            Entre les ànimes,
            com navalles en l’ombra
            dos xiprers s’alcen.

            Miro com passa
            la mort i res no em lliga,
            ja dorm la tarda.

            Tanco els ulls ara,
            reposen les mirades,
            el pinzell calla.


Respon a Teresa Costa-Gramunt Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.