Cupressus sempervirens

Avui, que ni és estiu
ni tardor i la llum ja comença a vidriar l’aire de la tarda, t’enyores de quan
eres un nen de poble. El setembre, llavors, era córrer despreocupat pels
carrers polsosos després de l’escola, entre el soroll de les portadores
abocant-se a les premses i el brogit dels carros. Tot feia olor de most i encara jugàveu,
després de sopar, entre els sacs de brisa a la plaça mentre els grans seien a
la fresca. I avui, com si visquessis arrelat en els records, ho enyores mentre
t’esclaten a la boca aquests grans de moscatell que mossegues amb delit.