Els vèrtexs del temps, 7
Publicat el 4 d'agost de 2007 per ricardgarcia
Quan hagi mort
sembra de memòria la vida que resti.
Piles d’engrunes hauran quedat
escampades pels racons de la cuina,
recull-les amb el palmell de les mans
i com si fossin jo, menja-te-les.
Des de la boca atraparan els records
per esclafir als esculls de l’oblit
i recobrar tardes d’estranya llum,
les besades que ens fèiem i les paraules.
Per abraçar la vida absent.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
mentre ens recordin, mentre alguna senti pensant en nosaltres, continuarem vius.