Els vèrtexs del temps, 4
Publicat el 14 de juliol de 2007 per ricardgarcia
Blava i grisa,
i com un tel la pluja en la profunditat del paisatge.
Fosques i compactes i erectes al marc de la finestra
les figures dels xiprers es claven desafiadores en el temps.
L’amenaça de l’estrip a la boca de l’estómac,
al vèrtex precís de l’estèrnum,
xiprer invers que perfora la mort
quan a l’habitació prenen cos les ombres.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
El món virtual també és un mocador! I mira que som veïns en el món "real". He conegut de l’existència del teu bloc a través d’un altre d’una coneguda i que llegeixo sovint, l’ars virtualis. Quina sorpresa trobar-te pel ciberespai. M’han agradat molt els poemes.. i sé que fa poc vas estar premiat.. Enhorabona.
Imma.
Gràcies per haver creat un enllaç al meu blog; jo he fet el mateix i m’ha donat l’opportunitat de visitar-te. Espero que participis en algun dels meus jocs de cada dimecres.
Ens anirem visitant.