Cupressus sempervirens

S’adorm sobre la tarda l’últim sol
i en oblíqua lentitud cau la llum entre les alzines
que garbellen l’aire dels déus vells.
Mires de reconstruir el lloc i els records
mentre la humitat de la tempesta que s’acosta
t’impregna la pell amb nous silencis
i setembre s’anuncia
                               i l’estiu s’acaba.