Cupressus sempervirens

Ricard Garcia


  1. com un pedra de tartera pels laberints de l’insomni, fins que cau a l’abisme i tot calla, i és llavors que ets feliç, al darrer llampec abans de la paraula. Bona nit.

  2. He llegit els teus mots i m’ha vingut al pensament les excursions que feia quan era petita a peu i en bici pels camíns laberíntics que hi havia entre els arrossars de la meva terra, en un temps que no estaven marcats i havies de seguir la teva intuició per saber i poder retornar. M’ha semblat tot tan lluny…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.