Els fils…, 6
Publicat el 27 d'octubre de 2006 per ricardgarcia
Queien,
amb la sequedat de les pedres
queien
una rera l’altra
les teves passes.
Queien
les teves mans
i tot el que pensaves
queia,
i el sexe marcit
i les paraules sense dir
queien.
I les seves vides,
tan despreses de la teva,
de tu
queien,
i les seves veus llunyanes
queien i queien.
Rera murs de silencis infranquejables,
rera de res
queien
com cauen les pedres
als pous muts de l’abandó.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari