Els fils…, 5
Publicat el 20 d'octubre de 2006 per ricardgarcia
Les dones, menudes,
neguen la mirada i s’afanyen.
Amb posat de fàstic, ells
trepitgen les aigües.
Ha plogut trista i estèril la pluja
sobre la ciutat vesprada.
Es dilueix la llum
avui estranyament blanca
entre fileres d’arbres.
Sobre les fulles mortes
roden veloços automovilistes
temerosos de quedar atrapats
a les branques nues de la nit.
Per les cantonades d’aire humit
s’esmunyen les nits de novembre.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari