El cos de les dones
Publicat el 15 de novembre de 2009 per ricardgarcia
Pier Paolo Passolini ja va avançar que “la televisió era a punt de destruir la poètica potencialment expressada pel rostre humà”,
i ara, 34 anys després de la seva mort aquesta afirmació és una
evidència aclaparadora. Cada dia que passa em miro menys programes de
televisió, els informatius, algun 30 minuts
i poca cosa més. I si accidentalment entro a Tele5 o Antena3, en torno
a sortir a tota pastilla fugint dels espectacles vomitius que aquestes
televisions ofereixen a totes hores i dels quals sembla que
s’encomanin, de tant en tant, també les cadenes públiques.
i ara, 34 anys després de la seva mort aquesta afirmació és una
evidència aclaparadora. Cada dia que passa em miro menys programes de
televisió, els informatius, algun 30 minuts
i poca cosa més. I si accidentalment entro a Tele5 o Antena3, en torno
a sortir a tota pastilla fugint dels espectacles vomitius que aquestes
televisions ofereixen a totes hores i dels quals sembla que
s’encomanin, de tant en tant, també les cadenes públiques.
A
banda de l’exposició i subhasta públiques de les vísceres d’un grapat
de personatges que no aporten res de res i que només embruteixen els espectadors, cada vegada més la televisió
només presenta la cara més degradada i degradant de cada un de
nosaltres, però sobretot de les dones…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
Un post molt interessant. A mi també em fereix com a dona tanta submissió a l’estàndard i els rostres que van perden expressivitat, que torcen la boca, que afilen el nas i els pómuls que són com pilotes de ping-pong. A què fa cap tota aquesta ferralla? , aquesta tirania, pitjor, cent vegades, que la cotilla victoriana. És una exigència servil i destructiva de la nostra feminitat i la nostra llibertat i diferència… L’encertes: si no conreessin la uniformitat ningú es compraria l’uniforme. Una abraçada molt gran