Cupressus sempervirens

No sé massa com dir-ho, per això
diré que es tracta de dues joies delicades i plenes de saviesa. La darrera
lectura que vaig fer el 2007 i la primera pel·lícula que he vist el 2008 no
tenen, aparentment, res a veure entre elles. Però jo sento que, sense que hi
hagi hagut intervenció de la voluntat, s’han col·locat una a tocar de l’altra en
el disc dur de les meves vivències.

Els Pinyols d’aubercoc de l’Emili Manzano i El silenci abans de Bach de Pere Portabella estan, per a mi, íntimament
relacionades, ja que d’alguna manera m’han servit per retornar, en mig d’aquests
dies de fressa obligada, als territoris de la mesura…