Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Donde habite el olvido

Avui fa 50 anys que Luis Cernuda, un dels poetes més importants de la literatura del segle XX, és mort. Considerat un personatge rar en l’Espanya que li va tocar viure, va acabar marxant del país on -segons ell mateix va dir- “todo nace muerto, vive muerto y muere muerto”. L’exili el dugué a exercir la docència en diverses escoles i universitats del Regne Unit (Glasgow i Cambridge) i d’Amèrica (Massachussets, Califòrnia, Mèxic), on hi deixà una petja intel·lectual immensa. La seva poesia desprèn encara ara una riquesa i una modernitat tan grans que difícilment es podien encabir en el petit món en el qual va néixer i on mai no va voler tornar. Ens queden, per sort, la seva poesia i les seves proses. Per això, allà on sigui el seu esperit, donde habite el olvido, visca Cernuda!

Donde habite el olvido,
En los vastos jardines sin aurora;
Donde yo sólo sea
Memoria de una piedra sepultada entre ortigas
Sobre la cual el viento escapa a sus insomnios.

Donde mi nombre deje
Al cuerpo que designa en brazos de los siglos,
Donde el deseo no exista.

En esa gran región donde el amor, ángel terrible,
No esconda como acero
En mi pecho su ala,
Sonriendo lleno de gracia aérea mientras crece el tormento.

Allí donde termine este afán que exige un dueño a imagen suya,
Sometiendo a otra vida su vida,
Sin más horizonte que otros ojos frente a frente.

Donde penas y dichas no sean más que nombres,
Cielo y tierra nativos en torno de un recuerdo;
Donde al fin quede libre sin saberlo yo mismo,
Disuelto en niebla, ausencia,
Ausencia leve como carne de niño.

Allá, allá lejos;
Donde habite el olvido.

[Luis Cernuda. Sevilla, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1963] 

Publicat dins de Lectures | Deixa un comentari

  1. Estic fent una volta pel teu blog,que tot just he descobert,i m´he trobat amb aquest meravellós poema de Cernuda,que feia molts anys no llegia.
    Llegir-lo ha estat la millor manera de posar fi a un dia esgotador.
    T´agraeixo també el comentari previ,la seva foto a la platja- un Senyor molt elegant sempre- i una foto que he vist abans…d´una estàtua magnífica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.