Desmemòria
Publicat el 11 de maig de 2010 per ricardgarcia
Feta d’objectes i rostres que algun dia vas conèixer, sota una muntanya
de runa destries fonemes i sons, apartes lletres pesants com bigues i
et preguntes, fet un sac de síl·labes inconnexes, per què no trobes les
paraules que diuen la bellesa, on són els noms de les coses. I l’única
resposta que n’obtens, voltat per tot d’horitzó com en una illa
solitària, és aquest sentiment que de la memòria te’n queda només un
guant capgirat i amb les puntes dels dits gastades.
de runa destries fonemes i sons, apartes lletres pesants com bigues i
et preguntes, fet un sac de síl·labes inconnexes, per què no trobes les
paraules que diuen la bellesa, on són els noms de les coses. I l’única
resposta que n’obtens, voltat per tot d’horitzó com en una illa
solitària, és aquest sentiment que de la memòria te’n queda només un
guant capgirat i amb les puntes dels dits gastades.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
Paraules per dir l’indicible… Tot i així ens esforcem a trobar-les.