Cupressus sempervirens

Ricard Garcia


  1. es desclouen les flors de l’hivern. La sang càlida i espessa. Tot ens apropa al sentiment d’avui i al record de vida d’altres hiverns desolats. El record no importa massa però si el miracle tossut que per uns instants el fa viu.

  2. BONICA POESIA

    Pastorets:
    heu
    munyit les vaques ?,
    heu
    femat el camp de dalt ?,
    i
    al bestiar, l´heu abeurat ?,
    han
    menjat els vedells ?,
    heu
    tret l´euga ?,
    i
    de llenya, n´heu fet ?;

    ………………
    i
    quan hagueu enllestit
    no
    oblideu tocar el flabiol
    sota
    l´ombra del cirerer formós.

  3. Quina sorpresa trobar-te per aquí, Ricard!

    La veritat és que la memòria m’ha bombardejat amb records de l’institut… com han canviat les coses des d’aleshores, i que llunyanes queden des d’aquesta distància…

    Però benvinguts siguin els canvis i, com a tal, els blogs d’aquest sagrat món d’internet.

    Espero que ens puguem retrobar ben aviat. Tanmateix, estic segur que seguirem en contacte des d’aquest espai. Gràcies per la complicitat i, sobretot, gràcies per l’agradable sorpresa.

    Una abraçada des de l’extrem nord del Penedès!
    Salut i fins aviat!

    Cesk

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.