Cristalls de temps, 3
Publicat el 16 de febrer de 2007 per ricardgarcia
En la desolació de l’hivern,
com l’anunci d’un fill
es desclouen els ametllers
i la vida flota impúdica.
El present s’alimenta de veritat
i toques amb la veu les coses
perquè tornin a tu com sagetes.
La sang flueix càlida i espessa
i els versos resten equidistants
mentre observes esglaiat el futur.
A les ferides del temps hi copulen les paraules.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
es desclouen les flors de l’hivern. La sang càlida i espessa. Tot ens apropa al sentiment d’avui i al record de vida d’altres hiverns desolats. El record no importa massa però si el miracle tossut que per uns instants el fa viu.
Pastorets:
heu
munyit les vaques ?,
heu
femat el camp de dalt ?,
i
al bestiar, l´heu abeurat ?,
han
menjat els vedells ?,
heu
tret l´euga ?,
i
de llenya, n´heu fet ?;
………………
i
quan hagueu enllestit
no
oblideu tocar el flabiol
sota
l´ombra del cirerer formós.
Quina sorpresa trobar-te per aquí, Ricard!
La veritat és que la memòria m’ha bombardejat amb records de l’institut… com han canviat les coses des d’aleshores, i que llunyanes queden des d’aquesta distància…
Però benvinguts siguin els canvis i, com a tal, els blogs d’aquest sagrat món d’internet.
Espero que ens puguem retrobar ben aviat. Tanmateix, estic segur que seguirem en contacte des d’aquest espai. Gràcies per la complicitat i, sobretot, gràcies per l’agradable sorpresa.
Una abraçada des de l’extrem nord del Penedès!
Salut i fins aviat!
Cesk