Cristalls de temps, 2
Publicat el 9 de febrer de 2007 per ricardgarcia
A força d’exercici arribar a sentir
com no responen res els miratges
que de tu edificaves amb tanta cura.
Recórrer blanques superfícies de llum
i deserts que només habita la soledat;
desconstruir, ara, per saber què ets.
Apropa la destrucció a la veritat,
potser perquè la veritat sigui temps de retorn
i terra i aigua.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
Potser temps de retorn, o inesperada trobada. Sempre terra i aigua.