Cupressus sempervirens

L’amic David Madueño es fa ressó, aquesta setmana, de El llibre que llegies al WeekAnd. Fa uns dies em va preguntar quin poema triaria per posar-lo a l’agenda cultural de Sabadell i jo li vaig suggerir que fos ell mateix qui el triés. Doncs bé, el text que ha escollit ha estat una prosa que es titula Caminant. Pertany a la primera part del llibre (El món en suspens) i diu així:

Ni taula ni conversa. No et ve de gust compartir res, només caminar tot sol, endinsar-te per camins on et creues amb altres caminants als quals saludes amb només un lleuger cop de cap, sense badar boca. Ni tan sols segueixes el seu rastre amb la mirada quan s’allunyen; l’únic que vols és seguir caminant per saber si, al final d’aquests camins ignots que transites obsedit, també hi seràs.